Oda a l’arrós negre

Dedicat a les àvies de l’Empordá

Arrós negre ¿Qué t’han fet?

Que t’han ben embadurnat

de tinta de calamar

o de sepia, tant li fa.

Fins i tot et fan conviure,

Com si no fossis prou bo,

A més de gambes i sépia,

Amb trossos de costelló

Si a la tinta de la sépia

Hi poses vi barrejat

No saps si es un arrós negre

O sembla més un guisat.

Arrós negre ¿Qué t’han fet?...

¡Tot ben barrejat, mestressa!

T’han omplert d’ingredients

¿es arrós negre o disfressa?

A l’arrós una tomata

(com a un trajo:  una corbata)

Pero si n’hi poses més

No vas vestit.  Al revés !

Si t’agrada un puntet àcid

Res a dir.  Pero si et passes

No vas vestit : vas guarnit

¡Molta fatxa i poc esperit !

L’arrós negre que es més bo:

Senzill, i capaç de cloure

Com três notes d’un acord

La flaira, el gust i el color.

El color el dona la ceba,

i per completar la terna

sepia, gambes, i un fumet…

i si pot ser de lluerna !

Lluis Martinell 20/5/2006